L’usdefruit de diners i fons d’inversió a Catalunya

09/06/23

Es comenta que, actualment, el testament més comú és el “tot per a la meva vídua/vidu”, fruit de les transformacions demogràfiques, socials i econòmiques que ha patit la nostra societat. Però la veritat és que, a Catalunya, i en general per a patrimonis significatius, també té molt arrelament el testament en què es nomenen hereus els fills i, desitjant garantir la subsistència del cònjuge supervisat, s’ordena el llegat d’usdefruit universal a favor del vidu/vídua. Aquest segon tipus de testament implicarà l’existència d’un usdefruit sobre els diners o fons d’inversió, que a la pràctica comporta alguns problemes, que es volen apuntar al present article. Amb caràcter general, qui té el dret d’usdefruit sobre un bé, té el dret d’usar-lo i gaudir-lo, amb obligació de conservar-lo, però la naturalesa consumible dels diners fa que l’usdefruit sobre aquest tingui algunes particularitats.

De fet, el Codi Civil de Catalunya conté una regulació específica aplicable a l’usdefruit de diners i fons d’inversió. Pel que fa al primer, el legislador català preveu, a l’apartat primer de l’art. 561-33 que “Els usufructuaris de diners tenen dret als interessos i als altres rendiments que produeix el capital.” Ara bé, l’apartat segon de l’art. 561-33 estableix que “Els usufructuaris que han prestat garantia suficient poden donar al capital la destinació que considerin convenient.

En cas contrari, han de posar el capital a interès en condicions que en garanteixin la integritat.” Per tant, el dret d’usdefruit queda desvirtuat, ja que en cas de no prestar garantia (de la qual no s’especifica forma ni valor), l’usufructuari només pot percebre els interessos dels comptes o dipòsits bancaris o bé col·locar els diners a altres productes bancaris que comportin el més mínim risc bancari, a efectes de garantir-ne la integritat.

Ja podeu imaginar la dificultat pràctica de controlar laplicació correcta daquest precepte. Però, a més, si el nu propietari és l’hereu de l’usufructuari, difícilment es reclamarà així mateix si en el moment d’acceptar l’herència els diners ja s’han esfumat. Per als fons d’inversió (art. 561.34 i seg.), a causa de la seva naturalesa, l’usdefruit només té virtualitat quan es produeix un reemborsament parcial o total de les participacions, que és quan es materialitza, si escau, una possible plusvàlua. Si aquest reemborsament es produeix abans de l’extinció de l’usdefruit (que és vitalici), el nu propietari té l’obligació de reinvertir d’acord amb el títol de constitució o acord de les persones interessades i, mancant acord, s’apliquen les regles de l’usdefruit de diners. A més, llevat de disposició contrària del testador, l’usufructuari, en un termini de 6 mesos des de l’acceptació de l’herència, té el dret d’exigir al nu propietari que li garanteixin un rendiment equivalent al d’un usdefruit de diners per un capital igual al valor del fons a l’hora d’exercir l’opció. Però si ja resulta difícil entendre la regulació jurídica, més difícil és entendre la praxi bancària. Per la meva experiència, hi ha alguns bancs que directament atribueixen un saldo a l’usufructuari equivalent al valor fiscal de l’usdefruit (que no té res a veure amb els rendiments a què tindria dret) i el saldo restant al nu propietari, altres bancs que atribueixen la facultat de disposició directament a l’usufructuari o fins i tot de vegades posen per exemple el compte corrent sota la titularitat indistinta de l’usufructuari i el nu propietari. A més, també és molt habitual observar que diferents sucursals d’un mateix banc facin coses diferents.

Ja podeu imaginar la dificultat pràctica de controlar laplicació correcta daquest precepte. Però, a més, si el nu propietari és l’hereu de l’usufructuari, difícilment es reclamarà així mateix si en el moment d’acceptar l’herència els diners ja s’han esfumat. Per als fons d’inversió (art. 561.34 i seg.), a causa de la seva naturalesa, l’usdefruit només té virtualitat quan es produeix un reemborsament parcial o total de les participacions, que és quan es materialitza, si escau, una possible plusvàlua. Si aquest reemborsament es produeix abans de l’extinció de l’usdefruit (que és vitalici), el nu propietari té l’obligació de reinvertir d’acord amb el títol de constitució o acord de les persones interessades i, mancant acord, s’apliquen les regles de l’usdefruit de diners. A més, llevat de disposició contrària del testador, l’usufructuari, en un termini de 6 mesos des de l’acceptació de l’herència, té el dret d’exigir al nu propietari que li garanteixin un rendiment equivalent al d’un usdefruit de diners per un capital igual al valor del fons a l’hora d’exercir l’opció. Però si ja resulta difícil entendre la regulació jurídica, més difícil és entendre la praxi bancària. Per la meva experiència, hi ha alguns bancs que directament atribueixen un saldo a l’usufructuari equivalent al valor fiscal de l’usdefruit (que no té res a veure amb els rendiments a què tindria dret) i el saldo restant al nu propietari, altres bancs que atribueixen la facultat de disposició directament a l’usufructuari o fins i tot de vegades posen per exemple el compte corrent sota la titularitat indistinta de l’usufructuari i el nu propietari. A més, també és molt habitual observar que diferents sucursals d’un mateix banc facin coses diferents.

Per tot el que s’ha exposat, al meu entendre, si es vol garantir la subsistència de la vídua/vidu i no resulta suficient amb el llegat de l’usdefruit vitalici sobre els béns immobles o altres béns, recomanaria alternativament: > Llegar l’usdefruit vitalici de tots els seus béns, però permetre la commutació de l’usdefruit (conversió) en una quantitat de diners, a opció del propi usufructuari; o > Llegar el ple domini de les quantitats de diners que a la mort del testador figurin al seu nom, de manera individual o conjunta, en qualsevol producte o instrument bancari o d’estalvi, i l’usdefruit vitalici de la resta de béns. En qualsevol cas, aprofito per recordar que el testament sempre ha de ser un vestit fet a mida per a cada persona, considerant les seves circumstàncies personals, familiars i econòmiques específiques i, si a més es pot optimitzar la fiscalitat per als futurs hereus i legataris, sempre millor.