Què és la indemnització dissuasiva als acomiadaments i per què està generant inseguretat jurídica a les empreses?
En els darrers mesos, els nostres Tribunals han començat a dictar sentències en què s’obre la possibilitat de condemnar l’empresa a pagar el treballador/a acomiadat/da, una indemnització addicional a l’establerta legalment per a l’acomiadament improcedent, l’anomenada “indemnització dissuasiva”.
Aquestes sentències, i fins que es pronunciï el Tribunal Suprem sobre la qüestió, poden crear un marc de inseguretat jurídica per a les empreses, que fins ara sabien el cost de l’acomiadament dels seus treballadors i a partir d’ara, l’import d’aquesta indemnització pot estar condicionat a altres factors o situacions personals del treballador/a, difícils d’avaluar en el moment de l’acomiadament.
Tot i això, a banda de futures sentències judicials que puguin produir-se sobre aquest tema, el Ministeri de Treball ha anunciat que està valorant la possibilitat de regular aquesta qüestió per llei, modificant l’Estatut dels Treballadors.
També els sindicats UGT i CCOO han elevat al Comitè de Drets Socials del Consell d’Europa, aquesta qüestió, en considerar que l’actual indemnització per acomiadament improcedent a Espanya no és prou reparadora i proporcional al dany que produeix la persona, i estimar-se aquestes pretensions, podria portar a un augment d’aquestes peticions per part dels treballadors acomiadats i també a la concessió per part dels tribunals.
Condicions per cobrar una indemnització complementària
A hores d’ara, l’import de la indemnització per acomiadament improcedent a Espanya, que és de 33 dies de salari per any de servei, és una de les més elevades d’Europa segons dades de l’OCDE.
Les sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 16 de setembre de 2022, i 23 d’abril de 2021, condicionen el cobrament d’aquesta indemnització complementària o dissuasiva, al fet que es donin dos requisits coincidents:
- La notòria i evident insuficiència de la indemnització per resultar-la manifestament exigua.
- Que sigui clara i evident l’existència d’una il·legalitat, frau de llei o abús de dret en la decisió empresarial extintiva del contracte.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reconegut la indemnització addicional per acomiadament improcedent
L’última sentència del TSJC sobre aquest tema, del 30 de gener del 2023, reconeix una indemnització addicional a la indemnització legal establerta per acomiadament improcedent.
Es tracta d’una empresa que procedeix a l’acomiadament objectiu d’una treballadora el març del 2020, per causes econòmiques i productives derivades de la crisi del coronavirus, i li ofereix el pagament de la indemnització màxima de 33 dies de salari per any de servei.
Pocs dies després, l’empresa presenta un expedient de regulació d’ocupació de suspensió/reducció de 5 contractes de treball per força major, al·legant els mateixos motius que van ser utilitzats a la carta d’acomiadament de la treballadora.
La treballadora tenia una antiguitat a l’empresa de novembre de 2019 i per aquest motiu, no va poder cobrar la prestació per desocupació, tanmateix, si hagués estat inclosa a l’expedient de regulació d’ocupació per causa de força major. hauria pogut conservar el lloc de treball i acollir-se a les mesures extraordinàries sobre protecció per desocupació vigents en aquell moment.
La sentència de primera instància declara procedent l’acomiadament de la treballadora, però el TSJC va revocar aquesta sentència i va declarar la improcedència de l’acomiadament, en entendre que les causes de l’acomiadament no eren d’índole estructural, sinó conjuntural, ja que les causes d’acomiadament al·legades a la carta van ser les mateixes al·legades a l’ERTE per força major presentat 5 dies després, en què se sol·licitava la suspensió/ reducció de jornada de 5 contractes de treball.
Quant a la indemnització addicional concedida, indica el següent:
“En el cas d’interlocutòries, la indemnització legal taxada, que no arribava als 1000 euros, era clarament insignificant, no compensat el dany produït per la pèrdua del lloc de treball, ni té efectes dissuasius per a l’empresa.
La decisió extintiva certament no és acausal, ja que es basa en causes econòmiques i productives, això sí, de caràcter merament conjuntural, com es va dir, però revela, en tot cas, un exercici excessiu del dret a acomiadar, perquè va suposar excloure l’actora de l’ERTE iniciat pocs dies després, cosa que, si no hagués estat així, hauria possibilitat que aquesta, a més de conservar el seu lloc de treball, s’hagués acollit a les mesures extraordinàries sobre protecció per desocupació contemplades a l’art. 25 del RD8/2020.”
El Tribunal entén que no haver pogut acollir-se l’actora a aquestes mesures extraordinàries sobre protecció per desocupació vigents en aquell moment, fa que la demandant hagi de cobrar una quantitat en concepte de lucre cessant, que quantifica en 3493,3 euros.
La indemnització dissuasiva per acomiadament improcedent pot augmentar el nombre de casos judicials
En resum, i tret que s’aclareixi aquest tema per via normativa, assistirem a més inseguretat jurídica i major conflictivitat en els jutjats i tribunals socials, ja que si les persones acomiadades veuen la possibilitat d’aconseguir una indemnització addicional a la legal establerta, se celebraran molts menys acords en conciliació i en conseqüència, arribaran més casos als jutjats.
