Amb l’impost sobre societats a la cantonada, a l’article d’avui analitzarem la recent sentència del Tribunal Constitucional i les mesures fiscals anul·lades.
El passat 18 de gener de 2024 el Tribunal Constitucional (d’ara endavant, TC) va declarar inconstitucionals i nuls diversos preceptes del Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, aprovat el 2016 per l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per la qual cosa s’introduïen modificacions rellevants a l’impost sobre societats (d’ara endavant, IS), endurint-lo considerablement per tal d’augmentar la recaptació sobre les grans empreses i reduir el dèficit públic.
El Ple del TC va estimar, per unanimitat, la qüestió d’inconstitucionalitat interposada per la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional (d’ara endavant, AN) l’abril de 2021 contra l’esmentat Reial decret llei.
El conjunt de canvis que es van introduir, i que detallarem tot seguit, van repercutir en una gran pujada de les bases imposables i de les quotes de l’IS.
Mesures fiscals anul·lades, limitació d’efectes i reduccions que es van aplicar
Concretament, l’AN va plantejar al TC la inconstitucionalitat de la Disposició Addicional 15a de la Llei de l’IS (d’ara endavant, LIS) i la de l’apartat 3 de la Disposició Transitòria 16a LIS. Les modificacions de l’IS enjudiciades van ser les següents:
Fixació de topalls més severs per a la compensació de bases imposables negatives.
- Es va limitar la compensació de pèrdues a un màxim del 50% per exercici per a les empreses amb un volum de negoci entre els 20 M€ i els 60 M€, i al 25% per a aquelles que superessin els 60 M€. Per tant, no podien aprofitar les BIN fins al límit general establert del 70% per a la resta de les societats, amb un mínim d’1 milió d’euros.
Introducció ex novo d’un límit a aplicació de les deduccions per doble imposició.
- Va limitar les deduccions per evitar la doble imposició per dividends o guanys rebuts a tercers països. Es va passar del 100% al 50% per a les empreses amb facturació superior als 20 M€.
Obligació d’integrar automàticament a la base imposable els deterioraments de participacions que hagin estat deduïts en exercicis anteriors.
- També va obligar a pagar a Hisenda, en un termini de 5 anys, les deduccions que registraven les companyies a les seves comptabilitats pel deteriorament de les seves participacions. Aquestes deduccions ja es van limitar el 2013, però les empreses que les van registrar abans d’aquell any les havien de tornar en un termini de 5 anys (20% per any) a comptar des de l’1 de gener de 2016, data en què va entrar el vigor el decret llei, perquè, encara que es va aprovar el desembre d’aquell any tenia efectes retroactius.
Cal tenir en compte que mentre les dues primeres mesures només eren aplicables a les grans empreses, la tercera podia afectar qualsevol subjecte passiu de l’IS.
Fonamentació del Tribunal Constitucional
D’acord amb la doctrina del TC, amb l’aprovació de Decret llei no es pot alterar ni el règim general ni aquells elements essencials dels tributs que incideixen en la determinació de la càrrega tributària, cosa que fa aquesta norma del 2016 en afectar la base imposable i a la quota de l’impost. Per això, el ple del TC va declarar nuls els canvis en societats atenent, d’una banda, que es vulnera l’article 86.1 CE “perquè mitjançant aquest instrument normatiu (Reial decret llei) no es pot afectar els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans“, i d’un altre, que la norma “afecta l’essència del deure de contribuir dels obligats per aquest tribut que recull l’article 31.1”.
Important ressaltar que la resta de les mesures aprovades al Reial decret llei 3/2016 no han estat anul·lades, per la qual cosa, encara que en algun moment puguin ser qüestionades i igualment considerades inconstitucionals, segueixen sent aplicables i, per tant, susceptibles d’impugnació.
Limitació d’efectes
La sentència no té efectes retroactius totals, i el Constitucional, igual que ja va fer amb l’impost de la plusvàlua, limita les devolucions només a aquelles companyies que hagin impugnat la liquidació abans de la decisió, hagin sol·licitat la rectificació de l’autoliquidació o situacions en què no ja hi hagi sentència ferma o resolució administrativa ferma pel que fa a una liquidació o autoliquidació d’IS.
Tribunal Suprem vs. Tribunal Constitucional: IIVTNU, la plusvàlua municipal com a precedent
El motiu al qual s’acullen els magistrats per evitar revisar liquidacions no impugnades i/o rectificacions no sol·licitades fins avui és la seguretat jurídica, segons l’article 9.3 de la Constitució.
Ara bé, amb l’impost de la plusvàlua municipal s‟ha establert un precedent més que interessant. Com ja se sap, l’article 107 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals va ser declarat inconstitucional en part per la Sentència del Tribunal Constitucional número 59/2017, d’11 de maig. Posteriorment, hi va haver altres sentències com la número 182/2021, de 26 d’octubre, que van incidir sobre aquest mateix punt.
Doncs bé, la recent Sentència del Tribunal Suprem número 338/2024 ha declarat que, a partir d’ara, també es podrà reclamar la plusvàlua municipal pagada indegudament en cas de resolucions fermes, és a dir, quan ja han transcorregut tots els terminis disponibles per recórrer l’autoliquidació o la liquidació, segons el cas. El TS ha considerat que s‟estaven vulnerant els drets constitucionals dels contribuents i que la nul·litat d‟una declaració d‟inconstitucionalitat, llevat que el TC digui expressament el contrari, es produeixen ex tunc, és a dir, amb efecte retroactiu des d’origen, com si la norma nul·la mai no hagués existit. Com? D’ofici, a instància de la mateixa Administració o a instància de l’interessat.
Acabarà passant el mateix amb l’IS? Es podran revisar totes les resolucions fermes?
L’última novetat és que el PSOE ha registrat una esmena al Projecte de llei, publicada en data 18 de març, per la qual s’adopten mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i al Pròxim Orient, així com pal·liar els efectes de la sequera, procedent del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre.
Doncs bé, l’objectiu de l’esmena és, entre d’altres, reintroduir les principals mesures afectades per aquesta declaració d’inconstitucionalitat.
Sens dubte caldrà estar molt atents els pròxims mesos per veure com avança tot.
