{"id":1520,"date":"2024-01-29T17:23:11","date_gmt":"2024-01-29T15:23:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pochabogados.com\/el-tjue-declara-que-lextincio-dun-contracte-de-treball-per-la-declaracio-dincapacitat-permanent-total-no-pot-ser-automatica\/"},"modified":"2024-01-29T18:59:37","modified_gmt":"2024-01-29T16:59:37","slug":"el-tjue-declara-que-lextincio-dun-contracte-de-treball-per-la-declaracio-dincapacitat-permanent-total-no-pot-ser-automatica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/el-tjue-declara-que-lextincio-dun-contracte-de-treball-per-la-declaracio-dincapacitat-permanent-total-no-pot-ser-automatica\/","title":{"rendered":"El TJUE declara que l’extinci\u00f3 d’un contracte de treball per la declaraci\u00f3 d’incapacitat permanent total no pot ser autom\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

El Tribunal de Just\u00edcia Europeu (TJUE) ha dictat Sent\u00e8ncia de data 18 de gener de 2024, en qu\u00e8 declara que la <\/strong>normativa espanyola que permet acomiadar una persona amb incapacitat permanent, \u00e9s contr\u00e0ria a l’art. 5 de la Directiva 2000\/78, de 27 de novembre de 2020, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en l’ocupaci\u00f3.<\/p>\n\n

El cas en qu\u00e8 es basa la sent\u00e8ncia<\/strong><\/h2>\n\n

El suposat fet gira entorn del cas d’un treballador, que com a conductor d’un cami\u00f3 de retirada de residus, va patir un accident laboral l’any 2016<\/strong>, fracturant-se el peu dret. L’INSS li va concedir una lesi\u00f3 permanent no invalidant, i li va denegar el reconeixement d’una incapacitat permanent total. El treballador va rec\u00f3rrer la resoluci\u00f3 de l’INSS i alhora va sol\u00b7licitar a l’empresa un canvi de lloc de treball que li permet\u00e9s treballar amb les seq\u00fceles f\u00edsiques que li havien quedat.<\/p>\n\n

L’empresa va acordar amb el treballador un canvi de lloc de treball adaptat a les seq\u00fceles<\/strong> i a partir del 6 d’agost de 2018, va passar de treballar com a conductor de vehicles motoritzats durant tota la jornada, a treballar com a conductor al sector dels punts de recollida m\u00f2bils, que era menys exigent des del punt de vista f\u00edsic, requeria menor temps de conducci\u00f3 i era compatible amb les limitacions f\u00edsiques.<\/p>\n\n

El 2 de mar\u00e7 de 2020, l’INSS li va recon\u00e8ixer una incapacitat permanent total per a la seva professi\u00f3 habitual<\/strong>. En aquesta sent\u00e8ncia, s’indicava, entre altres coses, \u201camb independ\u00e8ncia que el treballador hagi estat reubicat per l’empresa i pugui prestar serveis actualment perqu\u00e8 nom\u00e9s ha de conduir durant 40 minuts cada dia aproximadament, el cert \u00e9s que la situaci\u00f3 residual en qu\u00e8 ha quedat el turmell i el peu dret, li impediria realitzar aquesta conducci\u00f3 de forma continuada per al cas que s’hagu\u00e9s de dedicar de manera plena, com implica la seva professi\u00f3 habitual que ho \u00e9s de conductor de cami\u00f3\u201d<\/em>.<\/p>\n\n

Davant d’aquesta sent\u00e8ncia, el 13 de mar\u00e7 de 2020, l’empresa va notificar al treballador la resoluci\u00f3 del seu contracte de treball segons el que estableix l’art. 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors, que estableix “el contracte de treball s’extingir\u00e0 per mort, gran invalidesa o incapacitat permanent total o absoluta”.<\/p>\n\n

El treballador va considerar que aquesta decisi\u00f3 constitu\u00efa un acomiadament discriminatori<\/strong>, per la qual cosa va interposar demanda davant el Jutjat del Social. La demanda va ser desestimada en primera inst\u00e0ncia, per la qual cosa la va rec\u00f3rrer en suplicaci\u00f3 davant del TSJ de les Balears.<\/p>\n\n

Davant d’aquesta situaci\u00f3, el TSJ de les Balears, partint d’una fonamentaci\u00f3 molt bona, va formular q\u00fcesti\u00f3 de prejudicialitat davant del TJUE.<\/p>\n\n

La sent\u00e8ncia dictada pel TJUE ent\u00e9n que la q\u00fcesti\u00f3 controvertida est\u00e0 compresa dins l\u00e0mbit daplicaci\u00f3 de la Directiva 2000\/78.<\/p>\n\n

En segon lloc, ent\u00e9n que, en aquest cas, es produeix una discriminaci\u00f3 per motius de discapacitat i se centra a l’art. 5 de la Directiva 2000\/78, que estableix: \u201cper tal de garantir l’observan\u00e7a del principi d’igualtat de tracte en relaci\u00f3 amb les persones amb discapacitats, es realitzaran ajustos raonables. <\/em>Aix\u00f2 significa que els empresaris prendran les mesures adequades, en funci\u00f3 de les necessitats de cada situaci\u00f3 concreta, per permetre a les persones amb discapacitats accedir a l’ocupaci\u00f3, prendre-hi part o progressar professionalment, o perqu\u00e8 se’ls ofereixi formaci\u00f3, llevat que aquestes mesures suposin una c\u00e0rrega excessiva per a l’empresari.<\/em><\/strong> La c\u00e0rrega no es considera excessiva quan sigui pal\u00b7liada en grau suficient mitjan\u00e7ant mesures existents a la pol\u00edtica de l’Estat membre sobre discapacitats\u201d.<\/em><\/p>\n\n

La sent\u00e8ncia tamb\u00e9 reconeix que la normativa espanyola no obliga l’empresari a adoptar pr\u00e8viament mesures adequades en cas d’extinci\u00f3 del contracte<\/strong> sobre la base de l’art. 49.1.e) de l’Estatut dels treballadors.<\/p>\n\n

Tamb\u00e9 assenyala, que el fet que es reconegui la incapacitat permanent total a petici\u00f3 del treballador i que aquesta doni dret a una prestaci\u00f3 de la Seguretat Social (una pensi\u00f3 mensual), conservant alhora la possibilitat de dedicar-se a l’exercici d’altres funcions, manca de rellev\u00e0ncia sobre aix\u00f2<\/strong>, at\u00e8s que si s’obliga un treballador amb discapacitat a “suportar el risc de perdre la feina per poder gaudir d’una pensi\u00f3 de la seguretat social”, s’est\u00e0 menyscabant l’efecte \u00fatil de l’art. 5 de la Directiva 2000\/78, interpretat a la llum de l’art7. 27.1 de la Convenci\u00f3 de l’ONU, segons el qual, cal salvaguardar i promoure l’exercici del dret a la feina, fins i tot per a les persones que adquireixin una discapacitat durant l’ocupaci\u00f3 i el manteniment a l’ocupaci\u00f3.<\/p>\n\n

Per tant, i en resposta a les q\u00fcestions prejudicials plantejades, ent\u00e9n que la facultat extintiva que recull l’art. 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors en cas d’incapacitat permanent, \u00e9s contrari a l’art. 5 de la Directiva 2000\/78.<\/p>\n\n

De l’an\u00e0lisi d’aquesta sent\u00e8ncia, se’n poden extreure una s\u00e8rie de conclusions:<\/strong><\/h2>\n\n