Moltes s\u00f3n les parelles que, quan veuen que la seva relaci\u00f3 va consolidant-se despr\u00e9s d’un per\u00edode de conviv\u00e8ncia estable “provant de veure qu\u00e8 tal”, es plantegen la pregunta “Ens casem o continuem vivint tal com estem i, en futur, ja veurem”? Desgraciadament, poques s\u00f3n les que coneixen les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques i patrimonials de l’una o l’altra elecci\u00f3. \u00c9s m\u00e9s, gaireb\u00e9 ning\u00fa efectua l’oportuna consulta a un advocat per a decidir quina opci\u00f3 \u00e9s la que s’ajusta m\u00e9s a les seves necessitats o als seus interessos.<\/p>\n\n
Tothom t\u00e9 molt clar qu\u00e8 \u00e9s el matrimoni, malgrat que en el nostre Codi Civil no existeixi definici\u00f3 legal sobre aquest tema. Ara b\u00e9, el dubte est\u00e0 a saber exactament quan una parella \u00e9s o no de fet, segons el legislador catal\u00e0. En aquest sentit, el Codi Civil de Catalunya, en l’art. 234-1 ens diu que dues persones que conviuen en una comunitat de vida an\u00e0loga a la matrimonial, es consideren parella estable, sempre que es donin qualsevol dels tres sup\u00f2sits: a) si la conviv\u00e8ncia dura m\u00e9s de dos anys ininterromputs; b) si durant la conviv\u00e8ncia tenen un fill en com\u00fa; o c) si formalitzen la relaci\u00f3 en escriptura p\u00fablica. Ara b\u00e9, no poden constituir una parella de fet, malgrat complir els requisits de l’art. 234-1 del Codi Civil de Catalunya, ni els menors d’edat no emancipats, ni les persones relacionades per parentiu en l\u00ednia recta, o en l\u00ednia col\u00b7lateral dins del segon grau, ni les casades i no separades de fet ni les que convisquin en parella amb una tercera persona. En relaci\u00f3 amb la filiaci\u00f3, no existeix cap difer\u00e8ncia entre els fills nascuts en el matrimoni d’una uni\u00f3 estable de parella, tal com preveu l’art. 235-2 del CCCat., respecte a drets i obligacions, ni en relaci\u00f3 amb els drets successoris dels fills. Si b\u00e9 el Codi Civil de Catalunya regula els diferents r\u00e8gims econ\u00f2mics matrimonials, en el cas de les parelles de fet, el legislador catal\u00e0 fa prevaler el principi de l’autonomia de la voluntat (art. 234-3.1 CCCat), per la qual cosa, si ho desitgen, poden regular com es regiran les seves relacions econ\u00f2miques mentre duri la conviv\u00e8ncia en l’escriptura constitutiva de la parella.<\/p>\n\n
Quant als drets successoris, el legislador ha equiparat els drets del c\u00f2njuge i convivent supervivent. Aix\u00ed: > Successi\u00f3 intestada: Si el causant mor sense haver atorgat testament, el supervivent, si concorre a la successi\u00f3 amb els fills, tindr\u00e0 dret a l’usdefruit universal de l’her\u00e8ncia. I, si mor sense fills ni altres descendents, ser\u00e0 hereu directe, amb prefer\u00e8ncia als pares del mort que conserven el dret a la leg\u00edtima. (art. 442-3 CCCat). > Aixovar dom\u00e8stic: el supervivent li correspon la propietat de la roba, del mobiliari i els utensilis que integrin l’aixovar del domicili familiar, no computant en el seu haver hereditari. No seran objecte de predetracci\u00f3 les joies, objectes art\u00edstics i altres b\u00e9ns del mort que tinguin un valor extraordinari en comparaci\u00f3 amb el nivell de vida de la parella o del matrimoni (art. 231-30 i art. 234-14 CCCat.) > Any de vidu\u00eftat o \u201cany del plor\u201d: Durant l’any seg\u00fcent a la defunci\u00f3 del causant, el supervivent que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort t\u00e9 dret a continuar usant l’habitatge familiar i a ser alimentat a c\u00e0rrec d’aquest patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut i la import\u00e0ncia del patrimoni. Aquest dret \u00e9s independent dels altres que li corresponguin en virtut de la defunci\u00f3 del premort. Ara b\u00e9, perdr\u00e0 el dret si, durant l’any seg\u00fcent a la defunci\u00f3 del causant, torna a casar-se o passa a viure maritalment amb una altra persona, aix\u00ed com si abandona o descura greument als fills comuns en potestat parental. En cap cas est\u00e0 obligat a retornar l’import dels aliments percebuts. <\/p>\n\n
> Quarta vidual:<\/strong> si el supervivent, amb els seus propis b\u00e9ns i els que li corresponguin despr\u00e9s de la liquidaci\u00f3 de la societat conjugal no li queden recursos suficients per al seu manteniment, t\u00e9 dret fins a, com a m\u00e0xim, la quarta part de l’her\u00e8ncia que haur\u00e0 de reclamar als hereus perqu\u00e8 li ho abonin en diners o b\u00e9ns com a m\u00e0xim dins dels tres anys seg\u00fcents a la mort del causant. (art. 452-1 y ss. CCCat.) Ara b\u00e9, molta gent ignora que per a optar a la pensi\u00f3 de vidu\u00eftat, existeixen importants difer\u00e8ncies en cas de matrimoni o parella de fet. Aix\u00ed, a m\u00e9s dels requisits comuns d’alta i per\u00edodes de cotitzaci\u00f3, l’art. 219.2 de la Llei General de la Seguretat Social, estableix que el c\u00f2njuge vidu \u00fanicament haur\u00e0 d’acreditar que existeixen fills comuns o que el matrimoni es va celebrar amb un any d’antelaci\u00f3 si la defunci\u00f3 deriva de malaltia comuna, o acreditar una conviv\u00e8ncia de parella de fet abans del matrimoni de dos anys. Aquest requisit no s’exigeix si la defunci\u00f3 \u00e9s a causa d’un accident. En relaci\u00f3 amb les parelles de fet, l’art, 221 de la Llei General de la Seguretat Social, exigeix al convivent supervivent (\u00e9s a dir, a les parelles de fet, no als matrimonis) per a poder percebre la pensi\u00f3 de vidu\u00eftat: 1) conviv\u00e8ncia estable i not\u00f2ria amb car\u00e0cter immediat a la defunci\u00f3 del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a 5 anys; 2) que, durant el per\u00edode de conviv\u00e8ncia, cap dels components de la parella estava impedit per a contreure matrimoni (pel que queden al marge els separats de fet i per sent\u00e8ncia judicial) ni tenia vincle matrimonial amb una altra persona; 3) i finalment, la inscripci\u00f3 de la parella de fet en algun dels registres espec\u00edfics existents en les Comunitats Aut\u00f2nomes (CCAA) o Ajuntaments del lloc de resid\u00e8ncia o la formalitzaci\u00f3 de document p\u00fablic en el qual consti la constituci\u00f3 d’aquesta parella, en tots dos casos, amb una antelaci\u00f3 m\u00ednima de 2 anys respecte a la data de la defunci\u00f3 del causant.<\/p>\n\n A m\u00e9s dels requisits exposats, el supervivent haur\u00e0 d’acreditar que els seus ingressos: a) durant l’any natural anterior a la defunci\u00f3, no van aconseguir el 50% de la suma dels propis m\u00e9s els del causant haguts en el mateix per\u00edode, o el 25% en el cas d’inexist\u00e8ncia de fills comuns amb dret a pensi\u00f3 d’orfandat: b) o, alternativament, que s\u00f3n inferiors a 1,5 vegades a l’import del SMI vigent en el moment de la defunci\u00f3, requisit que haur\u00e0 de conc\u00f3rrer tant en el moment del fet causant com durant la seva percepci\u00f3. El l\u00edmit indicat s’incrementar\u00e0 en 0,5 vegades la quantia de l’SMI vigent per cada fill com\u00fa amb dret a la pensi\u00f3 d’orfandat que convisqui amb el supervivent. Aix\u00ed ho ha reconegut la Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 9 de febrer de 2015, entre altres, que estableix que la inscripci\u00f3 en el registre corresponent o l’escriptura p\u00fablica \u00e9s un requisit formal i constitutiu de la parella de fet a l’efecte de la Seguretat Social, sempre que entre el moment de la mort del causant i la inscripci\u00f3 de la parella en el registre hagin transcorregut dos anys. Per tant, a Catalunya, si els convivents d’una parella de fet volen accedir a la pensi\u00f3 de vidu\u00eftat, \u00e9s necessari que atorguin escriptura p\u00fablica o que figurin inscrits en el corresponent registre, independentment que tinguin fills en com\u00fa o faci m\u00e9s de dos anys que convisquin de manera ininterrompuda. El mes d’abril de 2017 es va crear el Registre de Parelles Estables de Catalunya, garantint d’aquesta manera que tots els ciutadans tinguin acc\u00e9s a aquest registre, amb independ\u00e8ncia del seu lloc de resid\u00e8ncia, sent que fins a aquesta data existien registres d’abast municipal. Des d’un punt de vista fiscal, en tots els impostos que depenen de la Generalitat de Catalunya, la parella de fet est\u00e0 equiparada al matrimoni. No obstant aix\u00f2, en els impostos estatals no existeix aquesta equiparaci\u00f3. A t\u00edtol d’exemple, mentre els esposos poden optar per fer la declaraci\u00f3 de la renda de manera conjunta o per separat, les parelles de fet \u00fanicament poden fer-ho de manera separada o conjunta amb els fills, per\u00f2 no entre ells. Des del punt de vista laboral, i at\u00e8s que tamb\u00e9 \u00e9s un \u00e0mbit de compet\u00e8ncia exclusiva de l’Estat, l’Estatut dels Treballadors \u00fanicament contempla els matrimonis (ex. perm\u00eds retribu\u00eft en cas de contreure matrimoni). Sense perjudici d’aix\u00f2, en molts convenis col\u00b7lectius, l’equiparaci\u00f3 entre totes dues institucions ja es dona, per la qual cosa haur\u00e0 de consultar-se en cada cas.<\/p>\n\n En mat\u00e8ria d’arrendaments, l’art. 12 de la Llei d’Arrendaments Urbans exigeix que, per a poder optar a la subrogaci\u00f3 del contracte d’arrendament per part del membre de la parella de fet no titular del contracte, l’altre membre de la parella haur\u00e0 d’acreditar, a m\u00e9s del que es preveu en cas de matrimoni, una conviv\u00e8ncia durant almenys els dos anys anteriors al desistiment o aband\u00f3, tret que haguessin tingut descend\u00e8ncia en com\u00fa, i en aquest cas bastar\u00e0 la mera conviv\u00e8ncia. Tres s\u00f3n les causes de dissoluci\u00f3 d’un matrimoni: la mort o la declaraci\u00f3 de defunci\u00f3 d’un dels c\u00f2njuges i pel divorci (art. 85 CC). Les parelles de fet s’extingeixen per: a) cessament de la conviv\u00e8ncia; b) per mort o declaraci\u00f3 de defunci\u00f3 d’un dels convivents; c) matrimoni de qualsevol dels convivents; d) per mutu acord formalitzat en escriptura p\u00fablica; i e) per voluntat d’un dels convivents notificada fefaentment a l’altre (art. 234-4.1 CCCat.). Per al cas de la ruptura de la conviv\u00e8ncia per acord voluntari, no existeixen difer\u00e8ncies entre el matrimoni i la parella de fet. I en cas que no existeixi acord, l\u00f2gicament ser\u00e0 el Jutge qui decidir\u00e0 les mesures a adoptar. Ha de destacar-se que els efectes patrimonials derivats del divorci o de l’extinci\u00f3 de la parella de fet en cas de falta d’acord, s\u00ed que varien en els seg\u00fcents aspectes: \u2022 L’atribuci\u00f3 de l’\u00fas del domicili familiar en cas de matrimoni, mancant fills, podr\u00e0 atribuir-se al c\u00f2njuge m\u00e9s necessitat (art. 233-20 et seq. CCCat.). En les parelles, de fet podr\u00e0 atribuir-se l’\u00fas per ra\u00f3 de la guarda dels fills i, mancant aquests, el titular recuperar\u00e0 la possessi\u00f3 de l’immoble (art. 234-8 CCCat.). \u2022 Prestaci\u00f3 compensat\u00f2ria: el c\u00f2njuge m\u00e9s desfavorit tindr\u00e0 dret a percebre una prestaci\u00f3 econ\u00f2mica per a mantenir el nivell de vida que tenia durant el matrimoni (art. 233-14 CCCat.). El legislador catal\u00e0 no reconeix aquesta prestaci\u00f3 en parelles de fet, encara que s\u00ed la pensi\u00f3 d’aliments en unes circumst\u00e0ncies molt determinades. Aix\u00ed doncs, una pregunta innocent en un moment donat pot implicar conseq\u00fc\u00e8ncies molt diferents en un futur.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tothom t\u00e9 molt clar qu\u00e8 \u00e9s el matrimoni, el dubte est\u00e0 a saber exactament quan una parella \u00e9s o no de fet.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":566,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[65],"tags":[],"dipi_cpt_category":[],"class_list":["post-1275","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-de-familia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1275"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1276,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1275\/revisions\/1276"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1275"},{"taxonomy":"dipi_cpt_category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/dipi_cpt_category?post=1275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}