Recentment, el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya (TSJCat) ha resolt favorablement als interessos d’una societat a la qual la Inspecci\u00f3 de tributs li va denegar<\/strong> la deducci\u00f3 de la despesa de les factures<\/strong> d’aquells prove\u00efdors que no havien declarat els seus impostos davant Hisenda i no tenien cap infraestructura. <\/p>\n\n Aquesta sent\u00e8ncia \u00e9s, al nostre entendre, molt rellevant, puix que basant-se en la prova indiciara, en les altres inst\u00e0ncies mai es van valorar les proves que s’havien aportat en conjunt, minvant les possibilitats de defensa de la societat<\/strong> en descartar, i ni tan sols valorar, les proves que es disposaven i que provaven els fets negats per la Inspecci\u00f3. <\/p>\n\n Cert \u00e9s que quan l’Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria acredita una s\u00e8rie de fets indiciaris que pel seu significat apunten, s\u00f2lida i conjuntament, a la falta de realitat d’operacions formalment facturades, i segons les circumst\u00e0ncies de cada cas particular, es pot traslladar a l’obligat tributari<\/strong> la c\u00e0rrega probat\u00f2ria d’acreditar la realitat d’aquestes operacions.<\/strong><\/p>\n\n La prova de presumpcions est\u00e0 admesa en els procediments tributaris<\/strong>, ja no sols per la remissi\u00f3 gen\u00e8rica de l’article 106 de la Llei 58\/2003 General Tribut\u00e0ria, sin\u00f3 per la seva espec\u00edfica regulaci\u00f3 en l’article 108.2 d’aquesta, que disposa que:<\/p>\n\n \u201cPerqu\u00e8 les presumpcions no establertes per les normes siguin admissibles com a mitj\u00e0 de prova, \u00e9s indispensable que entre el fet demostrat i aquell que es tracti de deduir hi hagi un enlla\u00e7 prec\u00eds i directe segons les regles del criteri hum\u00e0\u201d.<\/em><\/p>\n\n La prova de presumpcions o indicis ha estat objecte de reiterada an\u00e0lisi<\/strong> pel Tribunal Constitucional. Entre altres, destaquem la STC 66\/2006, de 27 de febrer, que assenyala:<\/p>\n\n \u201cQuant als mitjans probatoris sobre els quals pot basar-se la convicci\u00f3 judicial de culpabilitat, hem declarat des de la STC 174\/1985, de 17 de desembre, segons record\u00e0vem recentment en la STC 186\/2005, de 4 de juliol, que mancant prova directa de c\u00e0rrec tamb\u00e9 la prova indici\u00e0ria pot sustentar un pronunciament de condemna sense menyscapte del dret a la presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia, sempre que: a) els indicis es basin no en meres sospites, rumors o conjectures, sin\u00f3 en fets plenament acreditats, i b) que els fets constitutius del delicte es dedueixin dels indicis a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s mental raonat i d’acord amb les regles del criteri hum\u00e0, detallat en la sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria (SSTC 155\/2020, de 22 de juliol, 43\/2003, de 3 de mar\u00e7 i 135\/2003, de 30 de juny).<\/em><\/p>\n\n Com es va dir, al\u00b7legant doctrina anterior, en la STC 135\/2003, de 30 de juny, F.2, el control constitucional de la racionalitat i solidesa de la infer\u00e8ncia en qu\u00e8 se sustenta la prova indici\u00e0ria pot efectuar-se tant des del c\u00e0non de la seva l\u00f2gica cohesi\u00f3 (de manera que ser\u00e0 desraonada si els indicis acreditats descarten el fet que es fa desprendre d’ells o no porten naturalment a ell), com des del de la seva sufici\u00e8ncia o qualitat concloent (no sent, doncs, raonable, quan la infer\u00e8ncia sigui excessivament oberta, feble o imprecisa), si b\u00e9 en aquest \u00faltim cas el Tribunal Constitucional ha de ser especialment prudent, ja que s\u00f3n els \u00f2rgans judicials els qui, en virtut del principi d’immediaci\u00f3, tenen un coneixement total, complet i obtingut amb totes les garanties del patrimoni probatori (SSTC 155\/2002, de 22 de juliol, 198\/2002, de 28 d’octubre i 56\/2003, de 24 de mar\u00e7) (STC 267\/2005, de 24 d’octubre).\u201d<\/em><\/p>\n\n En el cas que resol el TSJCat, la Inspecci\u00f3 es va fundar per a negar la realitat de la provisi\u00f3 de mercaderies<\/strong> en la condici\u00f3 d’empreses o persones no declarants i sense estructura, aix\u00ed com en els mitjans de pagament utilitzat, que eren fonamentalment xecs cobrats per tercers vinculats o amb quantitats agrupades.<\/p>\n\n Va destacar la inspecci\u00f3 que els prove\u00efdors no tenien estructura, ni fonts de renda conegudes, ni acreditaven el nombre de mercaderies venudes, i les factures les expedia el mateix client (autofactures), signant aquestes factures persones diferents malgrat identificar-se com el mateix prove\u00efdor.<\/p>\n\n Malgrat els indicis que disposava la Inspecci\u00f3, el TSJCat conclou que els indicis de la Inspecci\u00f3 no s\u00f3n prou acreditatius<\/strong> en la seva valoraci\u00f3 conjunta amb els quals aporta la Societat per a acreditar i provar la realitat de les compres i la seva correlaci\u00f3 amb els ingressos.<\/p>\n\n Els indicis de la Inspecci\u00f3 no es consideren determinants ni d’inexist\u00e8ncia de les vendes ni tampoc del seu falsejament quant als prove\u00efdors. De fet, el Tribunal arg\u00fceix que la Inspecci\u00f3 degu\u00e9 valorar conjuntament tots els indicis<\/strong> i ponderar-los tots, i no sols no acollint alguns que no eren determinants i abandonant uns altres que mostraven la realitat de les vendes. <\/p>\n\n S’agraeix la ponderaci\u00f3 que fa el Tribunal de totes les proves que la societat aporta a l’efecte d’acreditar uns fets que s\u00f3n negats per la Inspecci\u00f3, que va descartar totes les l\u00ednies de recerca que acreditaven la realitat de la compravenda de mercaderies per a solo acollir la comprovaci\u00f3 d’aquells fets que beneficiaven una conclusi\u00f3 preconcebuda per la Inspecci\u00f3<\/strong>, quina era la irrealitat d’unes operacions nom\u00e9s pel fet que qui les havia realitzat era no declarant i no tenia mitjans.<\/p>\n\n I \u00e9s que la validesa de la prova indici\u00e0ria no pot validar les conclusions que l’Administraci\u00f3 pugui aconseguir quan els indicis no s\u00f3n valorats en conjunt o b\u00e9 no es basen en fets acreditats, la qual cosa dota a aquesta prova d’un elevat element de subjectivitat.<\/p>\n\n No \u00e9s la primera vegada que la Inspecci\u00f3, davant una conclusi\u00f3 preconcebuda dels fets, abandona l\u00ednies de recerca per a refor\u00e7ar la seva conclusi\u00f3,<\/strong> emparant-se en les facultats que li atorga la legislaci\u00f3 i deixant al contribuent en una indefensi\u00f3 de fet davant la qual nom\u00e9s pot lluitar en seu jurisdiccional.<\/p>\n\n En moltes ocasions, la Inspecci\u00f3 oblida que les facultats que li ha atorgat el legislador estan encaminades a comprovar i investigar la realitat dels fets declarats pel contribuent i no a justificar opinions preconcebudes sobre la base d’uns pocs indicis que poden ser desvirtuats pel contribuent. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El tribunal superior de Just\u00edcia de Catalunya salvaguarda els interessos d’un contribuent quan no resulta suficient la labor realitzada per la Inspecci\u00f3 Tribut\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":581,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[68],"tags":[],"dipi_cpt_category":[],"class_list":["post-1273","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-fiscal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1273"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1274,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273\/revisions\/1274"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/581"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1273"},{"taxonomy":"dipi_cpt_category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pochabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/dipi_cpt_category?post=1273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La regulaci\u00f3 de l’admissibilitat de la prova de presumpcions en els procediments tributaris<\/h2>\n\n
El Tribunal conclou que els indicis de la Inspecci\u00f3 no s\u00f3n prou acreditatius<\/strong><\/h2>\n\n
La indefensi\u00f3 “de fet” del contribuent davant la Inspecci\u00f3 Tribut\u00e0ria<\/strong><\/h2>\n\n